NOVEL·LES

El manuscrit de Virgili

Miquel Pairolí - El manuscrit de Virgili

Juliol de 1929. L'escriptor Reinald Virgili, autor d'una novel·la d'avantguarda, publicada i rebuda amb elogis, assisteix a una festa social en una mansió vora el mar, a la costa catalana. La casa és propietat de Berta Canonici, una dona rica, jueva, d'uns 50 anys, que pertany al món de les finances internacionals i que resideix habitualment a París. Uns dies després, Canonici fa a Virgili una oferta singular, estranya i atractiva, que estableix entre ells dos una relació secreta. A partir d'aquesta situació es desenvolupa una novel·la que tracta de dues qüestions intemporals i universals, l'amor i la creació literària, en un argument que s'inicia a l'època del jazz i que arriba fins a l'actualitat.

 

Comprèn l'abast del que li proposo?" No. Certament, no. Per descomptat que en aquell moment no ho comprenia bé, ni tan sols no ho intuïa. Vaig respondre amb una expressió imprecisa i embarbussada. Berta Canonici va somriure. "És molt senzill. De la mateixa manera que Dalí o Gris o Picasso pinten un quadre i jo el compro, li estic oferint que vostè escrigui i jo li compraré la seva obra. Li compraré tot, el manuscrit i l'obra, m'entén? Gaudiré de la possessió exclusiva del manuscrit i també del contingut de l'obra. No cal dir que li pagaré el preu que val, no solament el seu treball sinó sobretot el seu talent.

 

"Un joc de contraris recorre la novel·la i ens anima a considerar-nos actors d'una cerimònia en què els valors ètics i estètics entren en conflicte. I les possibles receptes ens són donades de manera simbòlica, com ara a l'extraordinari moment narratiu que té lloc a dins del laberint, al jardí de Berta, un dels episodis més reeixits de la novel·la catalana actual. La imaginació contra el dolor, l'art contra la incertesa, el plaer estètic contra la barbàrie"

Xulio Ricardo Trigo, "Avui".

"Al final del llibre, el lector s'adona que l'autor ha traçat un mapa de l'escriptura sense escatimar ni un sol territori: la soledat i el reconeixement, el bloqueig i l'eufòria, la professionalització i l'autoexigència, els dubtes i les certeses, el secretisme i la glòria, el goig i la servitud, la relació amb la vida domèstica i amb l'època històrica."

Vicenç Pagès Jordà, "El Periódico"