DIETARIS

Paisatge amb flames

Miquel Pairolí - Paisatge amb flames

Escrit al llarg d'una dècada i ordenat per estacions de l'any, el dietari Paisatge amb flames presenta, d'una banda, els interessos intel·lectuals i literaris del seu autor –que van de Pavese a Borges o de Pla a Camus–, i de l'altra les seves reflexions sobre la quotidianitat i, en particular, sobre el món i el paisatge rurals.

 

Entrada de primavera. Plou i plou. Ja fa dos dies que plou. Va caient indolentment i callada una pluja fina que amara la terra, que la fertilitza amorosament. El cel té un invariable color gris perla, matisat per les nuvolades que corren empeses pel llevant. Ara ja és cap al tard i per la xemeneia se sent, espaiat i llunyà, el ressò del vent. Tot s'omple d'una gran sensació de pau, d'una calma serena. ¡Si la vida pogués ésser sempre així, aquest discórrer compassat i ric, íntim i senzill!

 

"Tot el llibre està escrit amb una prosa fluïda i gramaticalment compacta, que denota una preocupació per fer-se intel·ligible, però és especialment en els apartats de paisatge quan esdevé vibrant i d'adjectiu precís –sens dubte és fill de Pla, però també dels simbolistes, Carner, Manent i Garcés."

Gabriel Planella, "Avui"

"Pairolí se'ns presenta com un home solitari i com un eriçó en el sentit del vers d'Arquíloc: "Moltes coses sap la guineu, però l'eriçó en sap una i gran." I a aquesta cosa sobre la vida i la mort, que constitueix la medul·la de la seva experiència vital i filosòfica, hi torna una i una altra vegada, com un músic torna al leitmotiv, amb constants variacions atractives, i amb la voluntat posada en la creació de l'art, com a possibilitat de transcendència."

Josep Maria Carandell, "Diari de Barcelona"