De bon matí, cap a les set, el príncep es llevava i començava, sense gaires il·lusions ni entusiasme, una nova jornada de la seva rutina discreta i ociosa. Vestit amb una correcció més grisa i formal que elegant, fins i tot amb un punt de deixadesa –duia la jaqueta sempre impregnada de la cendra del fumador pertinaç–, Lampedusa sortia de casa seva, al barri marítim de Palerm i començava un llarg passeig cap al centre de la ciutat. Era un home que encara no tenia seixanta anys però que n'aparentava força més, setanta ben bé. Els ulls eren grans i prominents, de galàpet; la pell, d'una pal·lidesa grisosa. Movia el cos gras i corpulent, de mitjana alçada, amb pesadesa, ajudant-se d'un bastó. Tota la figura concentrava la soledat essencial i la tristesa a penes dissimulada d'un home més aviat desenganyat de la gent i de la vida.