Obra

La geografia íntima de Josep Pla

Assajos literaris | Edicions La Campana, Barcelona, 1996.

Josep Pla va dedicar un llibre a cada una d'aquestes poblacions catalanes: Girona, Barcelona, Palafrugell i Cadaqués. Aquesta és la seva geografia íntima. A Palafrugell, on va néixer, va aprendre molt de la vida i de la gent en les tertúlies juvenils. A Girona hi va passar els anys decisius de l'adolescència. A Barcelona, on estudià Dret, Pla hi troba la projecció cap a la literatura i el periodisme. La geografia, les formes de vida i la gent de Cadaqués el van atreure sempre. Són quatre llibres escrits en la millor època creativa de Pla, a la postguerra, a finals dels anys quaranta i al llarg dels cinquanta. A través d'ells s'analitza el substrat i la matèria de l'obra planiana així com la trajectòria vital de l'escriptor. El llibre es completa amb tres textos breus que corresponen a tres altres fites de l'obra de Pla: El quadern gris, la narració Pa i Raïm i els relats que va escriure sobre les pensions en què va malviure durant la seva joventut.

Cerca

Per fi, Pla pot tornar a publicar en la seva llengua, el català. El mateix 1946, complint un encàrrec d'Editorial Joventut, Pla es posa a escriure Cadaqués, que és el llibre que marca justament la represa franca de la seva producció en la llengua pròpia. Cadaqués, que editen l'any següent, és el primer d'un seguit de llibres fonamentals que Pla donarà a la impremta en els anys sucessius. En efecte, el 1947 i en concret el llibre sobre Cadaqués marquen l'inici de la maduresa literària de Pla, una etapa –el quart període de la seva obra– que dura aproximadament uns vint-i-cinc anys, fins a principis dels anys setanta, cap al 1972-1973. El 1947, Pla té cinquanta anys. Ha corregut molt de món, ha viscut experiències molt diverses, ha conegut tipus humans de tota mena i té la capacitat creativa i la saviesa literària al punt de saó. A més, Pla disposa de temps perquè el periodisme d'opinió que practica durant aquests anys, a Destino i al Diario de Barcelona, no li roba gaires hores, a diferència del periodisme de crònica diària a què s'havia dedicat en èpoques passades. Es donen totes les condicions, doncs, perquè Pla s'aboqui de ple a la seva obra de creació, que és el que farà. Durant la dècada del cinquanta, acabats els seus anys de vida més o menys errant, instal·lat al mas familiar de Llofriu, on hi fa cap vers el 1948, Pla s'aboca a una creació literària intensíssima, desmesurada fins al punt que arriba a publicar a un ritme de tres o quatre llibres a l'any. El gruix principal de l'obra planiana s'escriu durant els anys cinquanta, i no solament el gruix, també el millor d'aquesta obra sorgeix en aquests anys.

Pairolí estudia els llibres de Pla des d'un punt de vista que no és gaire habitual. En la nostra societat hi ha una mena d'idolatria per l'escriptor que acaba amagant l'obra. Per això m'ha satisfet llegir el treball d'un assagista que intenta fer una lectura de l'obra de Pla sense que s'hi interposi la mitologia que s'ha creat sobre l'autor.

Xavier Pla